Encara no tenim significats per a "vingué de gust".
1Als déus els vingué de gust fer-nos així quan van crear el món.
2Allí esperàrem el que els vingué de gust als savis.
3I el que li vingué de gust li dugueren.
4El matí següent, a sir Richard no li vingué de gust sortir de cacera amb la resta del grup.
5Tant que, després del segon didalet de limoncello digestiu, a tots dos els vingué de gust fer una bona passejada per la sorra.
6Això sempre li havia fet l'efecte d'una cordial invitació i li vingué de gust repetir la frase en veu alta, perquè ho sentissin els altres.
Aquesta col·locació està formada per:
Vingué de gust per variant geogràfica