1 Però aviat el van afillar , des d'aleshores no ha faltat cap dia.
2 Finalment se'm va afillar Zaki-Omar, un home que havia estat amic del meu pare.
3 Aleshores en Sugranyes va acollir el seu fill, Joan Gort, i el va afillar .
4 Era una òrfena rica, la van afillar el marquès de Comillas i els Güell.
5 Pòlibos no era el seu pare: se'l va afillar .
6 Tothom ho sap, que te varen afillar , per tant no importa que ho amaguis, entesos?
7 L'amo d'un gimnàs el va poc menys que afillar i li va ensenyar tot el que sabia.
8 Dalí estava obnubilat amb el Sert pintor, que va afillar Josep Lluís quan el seu pare va morir.
9 La seva germana, casada amb un Puig, no tenia fills i es va afillar aquesta nena, la meva mare.
10 Diuen que el vostre pare va afillar una mica a Narcís Serra, que era de la branca més humil.
11 Quan, un dia, el rei el va veure, el va trobar tan ben plantat i eixerit que se'l va afillar .
12 I en això, Barberà, matrona sense fills, se'l va afillar igual que una masovera solitària fa seu el cadellet d'un gos ferotge sense amo.
13 Un dia me la vaig afillar , i ja se sap que la Santa Mare Església no permet la unió carnal entre padrí i afillada.
14 Teresa troba la manera de fer que el fanaler s' afilli la criatura.
15 Felip de Ponts va recordar la noia que Arnau s'havia afillat .
16 L'Eladi ja li havia dit que no s' afillaria la criatura.
Other examples for "afillar"
Grammar, pronunciation and more