Ja m'has sentit parlar alguna vegada dels meus pares, els teus besavis.

Als certificats dels seus besavis no hi havia constància que hagués mort.

A l'època dels nostres avis i besavis, per sobreviure no calia tenir educació.

Ara ens costaria entendre com s'entretenien els nostres avis o besavis.

Però les noves generacions comencen a preguntar a avis i besavis.

Els ibers eren uns ciutadans més socials i refinats que els seus besavis.

Anar a Pals és com visitar la llunyana casa dels besavis.

En aquella casa han estudiat els pares, els avis, els besavis.

Dels meus besavis, no en tinc ni la més petita notícia.

En canvi els nostres besavis vivien cada dia amb la mort.

Això sí, ell ha retornat a la llar dels seus besavis.

Acostumada a l'austeritat dels besavis, l'Angèle no va tenir problemes per adaptar-se a Cassà.

Però d'aquí a intentar convertir la mort dels teus propis besavis en un joc!

Ara la consigna consisteix a burlar-se dels nostres besavis ingenus.

Quan els besavis es van instal·lar a Épernay, tot va anar molt de pressa.

Nosaltres som ara els avis i besavis que van ser.