Aire que surt de cop per la boca, resultat d'una respiració cansada.
1
Només el bleix dels seus pulmons agitat per l'esforç trencava aquell silenci.
2
Un bleix d'angoixa va torbar la mirada ja habitualment llunyana de Garven.
3
El seu bleix feia un núvol que es perdia en l'aire geliu.
4
El bleix d'ella; aquella mena de respiració de terror que deixava anar.
5
Treien la llengua com gossos rabiosos; només se sentia el seu bleix.
6
Ella va ofegar un bleix quan ell s'hi va ajaure al damunt.
7
En aquesta balada, el poeta ha aguantat el bleix fins a l'última ratlla.
8
El mar era pel teu padrí intimitat estranya, bleix tranquil per aconseguir serenor.
9
Tan prop que no poguí evitar un bleix de càries dental.
10
Monirou estava esverat del seu propi bleix, que omplia la peça.
11
Un bleix suau i curt es deixà sentir al meu darrera.
12
Volia mostrar-se alegre, però allò va sortir només com un bleix.
13
Si aquest impuls va lligat amb el bleix alcohòlic, l'ampul·lositat augmenta.
14
Tots, amb un bleix al pit i l'ull anhelant, observaven la marxa del cetaci.
15
Un bleix es va aixecar de la gent al voltant:
16
És curiós -féusoltant el fum amb un bleix profund.
