D'un moment a l'altre podia esberlar-se la closca, tal com s'hi llançava.

La serralada sencera trontollava, i la cresta del congost començava a esberlar-se.

El cor em bategà com a punt d'esberlar-se, l'estupor em paralitzà, tenia por.

Va ensumar-les, posà la pota damunt una d'aquelles coses i aquesta va esberlar-se lentament.

Quan un hom duu unes sabates fortes, les coses semblen esberlar-se en el camí.

Era el soroll de les lletres en esberlar-se contra la realitat de les coses.

Només fa uns trenta dies que tot va esberlar-se.

La seva tranquil·la rigidesa va esberlar-se com una ascla.

Una altre ràfega de munició va esberlar-se contra la paret de pedra que tenien damunt.

Llengua de suro i cap a punt d'esberlar-se.

La pregunta, tan imprevista, va esberlar-se allà dins com una pinyata i ens va posar nostàlgics.

Cada pilar de la fe sobre el qual descansa el món pot estar, o no, a punt d'esberlar-se.

I llavors va esberlar-se amb la fúria embogida d'uns focs artificials, un repiqueteig de metralladores i de màusers.

Quan es parlava de la república balcànica els entesos afirmaven que era un malentès polític condemnat a esberlar-se.

Al setè cop va sentir l'espetec del crani que acabava d'esberlar-se, com un vidre que cau damunt d'una pedra.

Mentre passejava, les onades varen començar a créixer i a esberlar-se als esculls, però encara no s'havia aixecat vent.