Veus amb quina rapidesa pot esllavissar-se el terra que creies sòlid.

Per exemple, quan veiem una muntanya esllavissar-se, o una casa ensorrar-se, o coses similars.

Hauria hagut d'esllavissar-se per darrera la pila de serradures.

Una llàgrima va esllavissar-se galtes avall mentre els llavis se serraven per ofegar el sanglot.

El llit i el cos embolcallat van esllavissar-se cap a un punt fora de la vista.

Però aquesta vegada, en parlar de Madrid, no pogué esllavissar-se mentalment en la irrealitat del somni.

Era una autoritat muda i freda, una amenaça com la d'una muntanya de gel a punt d'esllavissar-se.

Un cop solet, En Met acabà d'esllavissar-se.

Notava que se li escapava el domini d'ell mateix, com quan comença d'esllavissar-se la neu pel pendent d'una muntanya.

Però els fragments incandescents se'ls entortolligaven als peus i els feien esllavissar-se pel gorg, rebotent contra les pedres de la riba.

I, quan se n'adona que no és possible fer-ho, els veu esllavissar-se pel camí de la perdició amb tristor però sense angoixa.

Ella va posar la mà contra la paret i una part va esllavissar-se de manera que el Pobre Petit Dissabte podia sortir.

Notà que es podia moure, arrossegant-se cap a la dreta, però la cama esquerra restava ben aplanada sota el cavall, quan ell provava d'esllavissar-se.

Tot el carrer semblava estremir-se amb aquells roncs, com si les pedres haguessin començat a esllavissar-se i caure en una allau, originant un terratrèmol.

Cent metres de formigó van esllavissar-se, per causes que encara s'ignoren, i van colgar el vehicle d'un dels treballadors de manteniment que l'hi havia aparcat.