I a la casa del Gòmara, camuflada al costat, entre una esponera tropical.

La blanca esponera alada semblava que acabés d'arribar d'una regió sublim.

I connatural amb aquella esponera, amb el creixement, resultava la necessitat d'imposar-se els uns sobre els altres.

Ningú sap com era que entre l'esponera de l'hort senyorívol, fent-lo més ombrívol, creixia la rama d'antiga olivera.

Tanta esponera i tan magnífics dons