1
I és, probablement, la força del destí que ens hi porta.
2
Només tu, Angèlica, filla meva i filla de Llibert, pots aturar la força del destí.
3
A més, el contingut tampoc passa per alt la força del destí, tan important en el pensament medieval.
4
La segona la vincula amb l'interès i mira el futur, que és allà on troba la força del destí comú lliurement escollit.
5
Oh, però oh, qui pot fer projectes contra les forces del destí?
6
Els agradava amb passió, d'una manera tan inevitable que semblava ordida per les forces del destí.
7
"Com a verge anava vestida de ferro, encadenada per la força del destí, no he perdut la meva sobirania", va cantar la veu.