1
I oi que nosaltres no volem pas guardar rancor a ningú, ni dubtar-ne?
2
Com també ho era no guardar rancor al règim.
3
Deia, amb una fortalesa i amb una generositat admirables: No sóc capaç de guardar rancor.
4
Però el guanyador no li hauria de guardar rancor!
5
En Georges va protestar dèbilment, va concloure que la Liane es reia dels seus discursos, no n'hi va guardar rancor.
6
Fins i tot els vaig oferir una terra, el Birobidjan, que ells van refusar i no els vaig guardar rancor per això.
7
En Thomas donava gràcies al cel que ella no li guardés rancor.
8
Que no li guardo rancor i que li vagi bé a l'oposició.
9
Als seus agressors no els guarda rancor: gràcies a ells és qui és.
10
El seu germà no guardava rancor i ell tenia molta ràbia a dins.
11
Però li juro que, per mi, ha guardat rancor tota la seva vida.
12
Sé que en Peter em guarda rancor per les meves desercions.
13
Això passa tan rarament que espero que no em guardi rancor.
14
Guardar rancor a algú no figura entre els teus dons.
15
Ja no guardava rancor a en Coltrane, però tampoc no sentia res per ell.
16
Aquest home sembla que guardi rancor a tothom qui té relació amb aquest cas.
