We have no meanings for "refusar la invitació" in our records yet.
1 Estava a punt de refusar la invitació , però s'hi va repensar.
2 El desconegut, en un gest de prudència, va refusar la invitació .
3 No es van pas comprometre a anar-hi, però tampoc no van refusar la invitació .
4 Ni per un moment no se'm va ocórrer de refusar la invitació del meu company.
5 El veia brillar entre la foscor del cos femení, i no podia refusar la invitació .
6 Potser era una estupidesa refusar la invitació , va pensar.
7 Vaig refusar la invitació de jugar amb ells.
8 Volien que anés a sopar a casa d'un d'ells, però ella va refusar la invitació amb fermesa.
9 El sant va refusar la invitació .
10 No podia refusar la invitació .
11 Ersilia va refusar la invitació .
12 No podeu refusar la invitació .
13 Va ser menys incòmode dir que se n'anava a Washington a veure la seva mare que refusar la invitació directament.
14 D'acord, també opino que d'audàcia no li'n falta... Naturalment, he de refusar la invitació , però voldria que vosaltres hi anéssiu i que m'excuséssiu.
15 O sigui que li vaig dir a la mare que la tia Leo m'hi havia convidat i jo no podia refusar la invitació .
16 Em miro i intento visualitzar la situació, el moment concret en el qual haig de refusar la invitació amb tacte però amb fermesa.
Other examples for "refusar la invitació"
Grammar, pronunciation and more
This collocation consists of: Refusar la invitació across language varieties