f. senyora
Títol nobiliari.
1
General, no hauríem aconseguit les nostres places sense l'ajuda d'aquest amable senyor.
2
Patia pel seu senyor pare, i el silenci ominós d'aquest l'omplia d'incertesa.
3
El seu senyor s'havia salvat, tornava a ser el d'abans, era lliure.
4
I ara vostès poden demanar: ¿Què se n'ha fet del senyor Moscovitch?
5
Els altres s'havien aixecat i s'esforçaven per ajudar el bellugadís senyor Ullnegre.
6
Sempre jactanciós i segur de si mateix, va assegurar el senyor d'Alaior:
7
El senyor Nonell no s'havia preocupat mai gaire d'aquells glops d'anís furtats.
8
Aquí, el senyor, que és de Figueres, m'ha salvat d'un bon ensurt.
9
El senyor Dedalus, tot aixecant el cap de l'os que rosegava, preguntà:
10
Per a l'àvia també era l'última; o això va dir el senyor.
11
L'endemà, l'avi tornava a ser a la sala amb el senyor Ruhí.
12
Avui dia, el mitjà s'ha convertit en l'objectiu, el servent en senyor.
13
El senyor Bertignac juga tot content a fer d'enginyer d'estudi de gravació.
14
L'endemà, el senyor Pacard, en comunicar-li que l'acomiadava, li prendria la cambra.
15
El senyor Barnett agafà el diari i es tornà a mirar l'article:
16
L'Amadeu aprofità l'ocasió per parlar amb el senyor Maduell, d'home a home.
