1
Cregui'm, signore, hi vaig perdre molt temps, amb aquesta senyora.
2
Els italians són afables perquè fare il signore ho exigeix.
3
Fare il signore, poder anar a passeig, implica haver resolt el problema del camparé, el problema de l'alimentació.
4
El signore Romeo va dirigir més tard la companyia i va voler-hi deixar la seva signatura -per sempre més.
5
Espero que hagi tingut temps per considerar-la, signore -vadir amb un altre somriure; aleshores va abaixar el cap i va obrir la cartera.
6
No vaig respondre, vaig obrir la porta i vaig seguir el Signore.
7
El Signore tenia raó: era com el coi de pastanaga del ruc.
8
Amb la seva ajuda vaig anar coixejant ràpidament cap al Signore.
9
El Bodo va atrapar el Signore i el va amenaçar:
10
El Signore m'assenyalava amb la seva pota la porta.
11
El Signore rumiava, caminant amunt i avall, i semblava que se li havia ocorregut alguna idea.
12
-Esfarà quan la direcció mèdica d'aquest hospital ho decideixi, signore.
13
Segur que el Signore havia acumulat així bon karma i potser, fins i tot, havia entrat al nirvana.
14
¿Què devia haver descobert el signore Rossi a l'Ufficio Catasto?
15
-Nosé pas si serà possible, signore -vainsistir ella.
16
-Ésmassa amable, signore -liva dir ella assentint graciosament.