We have no meanings for "vingué de gust" in our records yet.
1 Als déus els vingué de gust fer-nos així quan van crear el món.
2 Allí esperàrem el que els vingué de gust als savis.
3 I el que li vingué de gust li dugueren.
4 El matí següent, a sir Richard no li vingué de gust sortir de cacera amb la resta del grup.
5 Tant que, després del segon didalet de limoncello digestiu, a tots dos els vingué de gust fer una bona passejada per la sorra.
6 Això sempre li havia fet l'efecte d'una cordial invitació i li vingué de gust repetir la frase en veu alta, perquè ho sentissin els altres.
Grammar, pronunciation and more
This collocation consists of: Vingué de gust across language varieties