1
El xantre es va animar molt, va fer un salt i cridà:
2
Ivan va sentir que perdia i, exaltat, es dirigí al xantre:
3
Ah, bé, anem a fer-ho plegats - ielxantre va obrir el morro.
4
Ivan es llançà per la dreta i el xantre també.
5
Aquí el xantre s'excusà, dient: "Torno de seguida..." i va desaparèixer.
6
El més que sospitós xantre havia tingut temps d'atrapar-lo.
7
El xantre va desaparèixer pujant en un autobús que passava cap a la plaça d'Arbat.
8
Com que va ser xantre, es creu un senyoràs.
9
Van ser unes absoltes ràpides, sense orgues, sense xantre.
10
Us dono la meva paraula d'honor d'antic xantre i solista que ningú felicitaria qui el trobés.
11
I a matines s'ha desmaiat sobre el xantre.
12
Exhala una veu de xantre.
13
Berlioz no va parar a sentir el xantre pidolaire i melindrós, va córrer al torniquet i l'agafà amb una mà.
14
El desconcertat Ivan va creure en el xantre burlaner i va cridar "Socors!", però el xantre va restar callat.
15
Va intentar atrapar el bergant per la màniga, però no aconseguí agafar res: fou com si la terra hagués engolit el xantre.
16
Era inútil que jo intentés tallar el seu soliloqui; la retòrica l'arrossegava, la seva veu de xantre prenia més i més èmfasi.
