Significats de atorrollar en català

La primera vegada que els vaig enxampar tenint-se-les així, val a dir que tots dos es van atorrollar.

O potser era que el que havia fet l'avergonyia tant que s'atorrollava.

Volia llençar-m'hi als peus, però m'he atorrollat... Que Déu els doni salut!

La seva actuació va ser tan imperiosa i eloqüent que els atorrollava a tots.

El seu curs l'atorrollava i s'encongia a la vora per no ésser rebolcada pel corrent.

Hi ha moments que un hom s'atorrolla.

Les paraules de l'alat l'atorrollen.

Ara tots aquells números l'atorrollaven.

No t'atorrollis i estigues calmat

I les vives m'atorrollen.

L'endemà al matí, en Sayago, aprofitant alguna coincidència en la trajectòria pels passadissos, o buscant-la expressament, l'arraconava i l'atorrollava amb tot de preguntes.

Augmenta la velocitat, puja la música, la calor és abismal, insuportable, es respira una fortor molt intensa de benzina que col·loca i atorrolla el cervell.

-Jutgeu-ho vós mateix -contestàella, començant la narració-:No cal dir que Xamsannahar en llegir la resposta es va atorrollar, no comprenia el que passava.