Significats de carrejar en català

Cauràs de cap, i l'animal no ho pot carrejar!

Ningú no s'havia preocupat de carrejar aquell fenc, i les quatre estacions passades s'havien encarregat d'esclafar els pallers, i el fenc s'havia malejat.

Fa servir un carro per carrejar garrafes d'aigua de la font pública: altre cop vaig estirant com un burro pel carrer, n'estic tip de portar-ne.

Em vaig veure carrejant la pesada cadira de rodes de la meva àvia.

Ha arribat a l'estació després de dues hores i quart caminant i carrejant la maleta.

L'amic ja el carrejava.

La va baixar en un tres i no res. Darrere anava jo, carrejant aquella cadirota que pesava molt més del que semblava.

Ell havia carrejat, amb penes i treballs, els seus llibres de text, i amb Franco o sense, ningú no li privaria d'estudiar Medicina.

Era la mateixa ràbia contra ell de la nit que carrejava la dona per tot València, la pròpia d'un esclau llibert ingrat amb l'antic propietari.

És a dir, l'escarràs que carreja les peces del camió fins a les cases perquè l'altre, el muntador de veritat, les posi al seu lloc.

Algú el va veure carrejant la dona raptada i el meu temor és que el reconeguen, i amb una mà d'hòsties...