Significats de embarbussar-se en català

El Nicola va embarbussar-se amb les darreres paraules i no va poder continuar.

Però, parlant a poc a poc, va aconseguir no embarbussar-se.

I aquella manera d'embarbussar-se tampoc era típica d'ell: "Pip... Leila... Leila... Pip...".

Si començava a embarbussar-se davant del micròfon mentre l'entrevistaven faria el ridícul de mala manera.

No es va posar vermella, no va embarbussar-se.

Va començar a embarbussar-se parlant.

La ràbia la feia embarbussar-se.

L'embriaguesa el feia embarbussar-se:

Va forfollar el seu cervell destrossat en busca de la conversació fàcil per la qual era famós però va embarbussar-se.

Estimar una donzella a la qual no podré arribar mai!" Finalment, i fent grans esforços per tal de no embarbussar-se, recità:

La vella, a punt d'encetar el plor, es va tapar la cara amb les mans i va dir, fent esforços per no embarbussar-se:

Els testimonis s'han de poder aguantar drets a l'església durant tota la cerimònia i han de poder mantenir una conversa decent a taula sense embarbussar-se.

L'home, fins i tot quan parla sense embarbussar-se, és habitualment poc expressiu i, si intenta justificar-se, tendeix a quedar-se curt o a passar-se de rosca.

-Hum ,ésclar, hum... -vaembarbussar-se dirigint-se a Maria Rita o escapant-se'n.

-Aquestescintes transportadores... -vacomençar l'home abans d'embarbussar-se i acabar fent un gest imprecís-.

-Això-vaembarbussar-se mentre encara panteixava ajupit sota la taula-,això ha estat trampa.