Term Gallery logo

Significats de entonació en català

Veu.

Ús de entonació en català
1
Després d'exhalar un sospir, amb lentitud i una entonació especialment suau, murmurà:
Germans del sud
2
Tant la fesomia com l'entonació melòdica de l'espanyol en delataven l'origen sud-americà:
Nius
3
Va mirar en Gurney i, amb la seva entonació lànguida, va preguntar:
Sé el que estàs pensant
4
Elevar l'entonació a la síl·laba final volia animar els pacients a continuar.
El redemptor
5
Procurant donar a la seva veu una entonació despreocupada, preguntà de sobte:
Tots els contes
6
La seva entonació delatava que aquella frase ja l'havia formulada més vegades.
La llista
7
Els seus gestos, l'entonació quan parla, el seu tarannà... són els d'ella.
Lleial
8
Ho digué amb una entonació com si ho preveiés amb gran acontentament.
Tres homes dins d'una barca
9
Per l'entonació, en Harry no sabia si era una pregunta o no.
El ninot de neu
10
L'altre procurava comprendre parant atenció a l'entonació, a les expressions de Maigret.
Un crim a Holanda
11
Oralment, la paraula queda remarcada per mitjà d'una entonació emfàtica o especial.
Catalunya Diari
12
I és clar que sí, diu Black, amb una entonació lleugerament burleta.
La trilogia de Nova York
13
I la maleïda entonació em va produir picor a tot el cos.
Un temps del diable
14
En Harry era incapaç de desxifrar si l'entonació era sarcàstica o pràctica.
Nèmesi
15
La seva veu no varia un sol instant d'intensitat ni d'entonació.
Fet un fàstic
16
Es mogué de la cadira amb una certa incomoditat i va canviar l'entonació:
Les dones de la Principal
Sobre aquest terme
Més col·locacions
Entonació a través del temps
Entonació per variant geogràfica
Catalunya
Comú