Significats de interrogar (interrogués) en català

En Godwyn va estar temptat de dir-li que no interrogués un superior.

Fitant-lo als ulls, com si li interrogués l'ànima, apaordit, li demanà:

Sense dissimular la seva sorpresa, Pelagueia es posà a parlar com si interrogués:

La Nandé només esperava que ningú la interrogués sobre aquesta relació.

De vegades, el doctor Costales parla sol, com si interrogués la cavitat toràcica.

Hi he enviat en Leroy, perquè interrogués Hubert a la llibreria.

És una idea genial, com quan em vares dir que interrogués el gos.

Va asseure's, va encreuar les mans i va esperar tranquil·lament que Poirot la interrogués.

M'agradaria que no la interrogués, que la deixessin en pau.

Això seria més o menys el que els congressistes més avançats dirien si se'ls interrogués respecte d'aquesta qüestió.

Si deixava passar la mentida, aleshores, per molt que la interrogués, ja no li trauria cap més veritat.

Algú de dalt segurament li donaria un consell inútil: que interrogués el detingut i avall, que fa baixada!

Va estar a punt d'encarregar a Janvier, que estava lliure aquell dia, que interrogués els botiguers del bulevard Saint-Martin.

Estava nerviosa, però si era perquè estava mentint o pel fet que un policia la interrogués no es veia clar.

Fernández de Kirchner va intentar acordar amb Teheran que una comissió de notables interrogués els iranians sospitosos de planificar l'acció terrorista.

No acabava d'entendre les raons d'aquell trasllat; de fet crec que es tractava sobretot de permetre que la policia ens interrogués.