Tot seguit va entrar el coronel mateix, un home d'estatura mitjana però d'una magror extrema.

D'entrada li va cridar l'atenció la seva magror extrema, que li marcava els pòmuls i li feia els braços torçats.

Gairebé tots els nois eren prims, alguns superaven els límits de la magror extrema, tenien les cames com pals i els braços com branques.