Significats de mainatge en català

El mestre donava aquest objecte al primer mainatge que parlava català.

Abans cap adult ni cap mainatge no s'hauria atrevit a fer-ho.

Uns quants països que li havíem deixat per caritat com joguines a un mainatge rampellut.

L'Édith, sense deixar de somriure, l'havia triturat, esquarterat, mainatge que s'acarnissa amb un osset de peluix.

En Jordi feia alegrois com un mainatge.

Blaus i manyacs com els d'un mainatge.

Jo també, potser n'era un, de mainatge, si en aquell temps, al capdavall, tots volíem jugar a ser els més forts.

De tot el mainatge Llach, ella era la qui conservava amb més puresa la tradició de la Cavorca i de Fitor.

Vaig mirar el tren que tremolava en el fum i me'n vaig anar com un mainatge a la fi de les vacances.

I així anar fent fins que, acabat el dia, un mainatge, l'últim a haver comès el pecat de llengua, rebia la punició final.

Aquesta és la veritat... Ell també podia ser un soldat mainatge però s'havia trobat joguines de carn d'home i tota una muntanya per fer-hi tombs.

Equipats de tisores i d'una galleda, els mainatges han collit el raïm conscienciosament.

Els francesos, en el fons, són mainatges, juguen a espantar-se.

Els mainatges ploraven, mentre els més grans cridaven d'excitació.

Era el gos que sortia de nit per robar els mainatges o castigar els pecadors.

Fabricàvem pobres tendes amb branques i molsa, a la manera de mainatges que la nit sorprèn.