Significats de romança en català

El vi porta la cançó, sobretot la romança sentimental anacrònica i expressiva.

Ha aconseguit que la seua lírica romança impol·luta, afilada i carregada de referències.

Quan un acabava amb una romança, l'altre engegava amb una ària.

En l'Acte II la tavernera-soprano Marola canta la romança a què ens estem referint.

La romança de la carta que ho explica tot.

La interrupció de la romança era un episodi del qual parlaven diverses persones de maneres diferents.

La música tocava una romança sentimental bastant arriladeta.

Aleshores s'estrenyia el nus de la corbata, es posava a cantar un tros d'òpera o una romança.

La romança es va interrompre.

L'adorava, jo, aquesta romança, Pòletxka...!

Continuava amb el seu italià de romança, el que havia retingut quan la seva filla cantava duos amb el príncep Cavalcanti.

Les altres noies es van llançar a afinar alguna romança i després de buidar un bon grapat d'ampolles totes semblaven unes intèrprets excepcionals.

Franz coneixia aquella romança...

Aquella romança, d'una suavitat inefable, l'havia cantada Stilla durant el concert que havia donat al teatre San Carlo abans de la representació de comiat...

Tothom posa els ulls en blanc, va amb el cor a la mà i canta romances tèrboles que fan plorar.

Té la mania de la música i ja el sentireu cantar, algun dia, romances italianes amb la seva veu de nas.