Term Gallery logo

Significats de tartera en català

rus
осыпь
anglès
scree
espanyol
talud de gravedad
Wikidata

Una tartera, rosseguera o xaragall és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.

      scree
      Ús de tartera en català
      1
      Va mirar amunt, a la negror de terra de tartera d'on venia.
      El gorg negre
      2
      Creuem una tartera de quars blanc, seguida d'una altra de mineral fosc.
      Diari d'Andorra
      3
      La resta, inclosos els refugiats de la tartera, tenen els dies comptats.
      Bondia Andorra
      4
      Hipotèticament, podria quedar-se a la tartera fins que els elements la desintegressin?
      Bondia Andorra
      5
      Després va venir Pedra de tartera, molt diferent, i Moren els contes.
      Diari d'Andorra
      6
      La bèstia era més baciva que la tartera del Ras de Conques.
      Muntanyes maleïdes
      7
      Un d'aquests era la inestabilitat de la tartera de la muntanya del Carroi.
      Bondia Andorra
      8
      En Piru i la Bora s'afanyaren a tornar a la tartera.
      Viatge al país dels lacets
      9
      Però, per dreta i malparida que fos la tartera, d'avançar, avançava.
      La bíblia andorrana
      10
      La foscor cobria les parets fins a baix a la tartera.
      El lleopard
      11
      Hi ha qui fa dos anys no entenia que es toqués la tartera.
      Bondia Andorra
      12
      Més que un munt de pedres, allò era una autèntica tartera.
      Els segle de la llum
      13
      Barrejar el farciment amb la royal i omplir la tartera amb la pasta.
      IB3
      14
      El descens el va fer per la sinuosa tartera del Pedraforca.
      Regió7
      15
      I allà, a la tartera, va distingir la moto de neu.
      El lleopard
      16
      Però ara crearien la seva pròpia noblesa, brillarien a la tartera.
      El lleopard
      Sobre aquest terme
      Més col·locacions
      Translations for tartera
      Tartera a través del temps
      Tartera per variant geogràfica
      Catalunya
      Comú