Significados de abrusar en catalán

La papallona es llança ella mateixa a l'espelma per tal de fer-s'hi abrusar.

Sense aquell mur, la seva por el va abrusar.

Aquella nova brasa anà a engruixir l'incendi que havia d'abrusar el poc enteniment que em quedava.

La seva lava, expulsada amb una força tremenda, em va abrusar les entranyes, em va inundar, em va desbordar.

Va inspirar unes glopades d'aire mirant de refredar la gelosia que el cremava, i el fred gairebé li va abrusar els pulmons.

L'Ashran li havia clavat els dits a la carn i li havia transmès una màgia brutal, que novament li va abrusar les entranyes.

Sovint, en veure amb quin entusiasme els seus companys parlaven de l'amor, s'ha preguntat si, en efecte, és cosa digna d'un home deixar-s'hi abrusar.

Me'l vaig mirar sense demostrar l'interès que m'abrusava i vaig fer, indiferent:

Sento que s'abrusen malgrat un vent fred del nord que les encalça.

De seguida, les gotes de greix s'abrusaven i formaven llargues regueres grogoses.

S'atura quan m'arriba al davant, i la intensitat de la seva mirada m'abrusa.

I va sentir, novament, aquell desig de llibertat que li abrusava el pit.

El foc que l'abrusava era cert, d'això no hi havia dubte.

La cara li feia un mal terrible i la roba se li abrusava.

Si no fos per ella, la calor de la Jahanna abrusaria la terra.

Sentia que ell l'abrusava amb la mirada..., una mirada freda com el gel.