Aquella nit, la ciutat tenia una certa qualitat que la feia adir-se amb el meu vestit.

Semblava adir-se amb els seus peus d'ànec.

Ell posseïa aquella noció innata del bé i del mal, que semblava adir-se tan bé amb aquell relleu sense matisos.

Portava penjant dels llavis una cigarreta apagada i un somriure beatífic que no acabava d'adir-se amb les maneres dels seus companys.

La dona tenia més de cinquanta anys, i duia un vestit fosc que tant podia adir-se amb la seva feina com amb el seu dol.