Significados de adoptar el posat en catalán

Es va posar una mà al maluc i va adoptar el posat d'això-sí-que-no.

Vaig dreçar l'esquena, intentant adoptar el posat d'una soldada valuosa.

Però de seguida va tornar a adoptar el posat seriós.

Vaig tapar-me la cara amb el davantal, i vaig adoptar el posat d'un greu desconsol.

Durant el noviciat, el que més li va costar va ser adoptar el posat de recolliment.

Durant el trajecte d'una estació, va tornar a adoptar el posat, amb la gorra sobre els ulls.

Abans d'entrar-hi, va somriure tímida i va adoptar el posat hieràtic que havia importat de la Xina.

Vaig adoptar el posat correcte, tal com m'havia ensenyat el pare, sense por ni recança a la cara.

L'Oriol Sànchez va adoptar el posat sorneguer que sempre adoptava quan havia d'escoltar afirmacions que ell titllava de "sostenibles".

Brunetti va adoptar el posat de qui només té un lleuger interès, preguntant-se què devien haver fet aquells pobres pallassos, i va repetir:

Veient-lo tan perdut, en Carton va tornar a adoptar el posat d'abans amb què feia veure que examinava les cartes i va dir:

Des del llindar, la senyora Rifà va adoptar el posat de quan ensenyava la cambra a un visitant i va encendre el llum.

L'experiència li havia ensenyat que en aquests casos el més aconsellable era adoptar el posat de babau i fer veure que no se n'havia adonat.

Cap de les dues autores no adopten el posat de l'escriptor professional.

Robert adopta el posat més sever per dissimular la seva perplexitat.

Narcís s'adreçà i adoptà el posat sorneguer que el caracteritzava.