So de la llengua oral articulat amb el tancament complet o parcial del tracte vocal.
1
Totes les lletres estan en minúscules i hi ha sense dobles consonants.
2
La llengua se li entrebanca amb les consonants de l'última frase.
3
L'accent era alhora pla i de cantarella, amb vocals obertes i consonants esmorteïdes.
4
Plenes d'africades i fricatives i consonants sonores, si ens posem fonètics.
5
Pronunciava papà i mamà fent petar les consonants entre els llavis.
6
Si el concursant optava per vocals o consonants fàcils, en trauria poca cosa.
7
Però ens costava una mica posar les consonants del seu nom.
8
A sota hi va escriure les vocals i consonants corresponents i li va sortir:
9
Finalment, amb unes consonants més pastoses que mai, va dir:
10
L'accent era lleuger, marcat tan sols en les consonants dures.
11
També és la més rodona: un poema de rimes consonants i sense versos lliures.
12
Un canvi subtil de marca, afegint al primer dues consonants.
13
Ambrogiani va repetir el nom, una altra vegada sense articular bé les consonants fortes.
14
Una cadència pagesívola i rude que accentuava les consonants aspirades.
15
L'efecte una mica enrogallat que destacava algunes consonants, sobretot la "p", la bressolava.
16
La primera dificultat és la pronunciació, especialment d'algunes lletres com la erra i altres consonants.
