El va envair una gran desil·lusió i va pensar que el dolor l'ofegaria.

Em vaig emportar una gran desil·lusió l'endemà a la nit davant la televisió.

Vaig admetre que tenia raó sobre el Nino, havia sigut una gran desil·lusió.

I a princi­pis del segle XX va produir-se la gran desil·lusió.

Per a gran desil·lusió meva, sota el para-sol no hi havia el Nino.

Casa meva va ser una gran desil·lusió per a la Lynesse.

Ah, acomiadar-me de tot això és per mi una gran desil·lusió.

És el cas de l'home que ha sofert una gran desil·lusió en la vida.

La primera gran desil·lusió de la vida fou deixar de creure en els Reis.

Rose sabia que, per a ell, no tenir fills propis era una gran desil·lusió.

Les preguntes va ser escopides com bales de metralla després de la gran desil·lusió.

Però quan entraren a la tenda tingueren una gran desil·lusió!

Montpalau sentia una gran desil·lusió, una tristesa derivada de la contemplació de la humana feblesa.

Fou la seua gran desil·lusió no veure'm tot fent el discurs dominical de cada setmana.

Per a mi va ser una gran desil·lusió però ràpidament vaig comprendre que era el millor.

Ai las, aquí calia esperar una gran desil·lusió.