Significados de subjuntiu en catalán

Ah, ja veig que aquest imperfet de subjuntiu li fa arrufar el nas.

L'imperfet de subjuntiu sempre acabava traint qualsevol que pretengués dominar-lo.

Els meus companys de classe odiaven el subjuntiu, jo l'adorava.

El subjuntiu és el cor del llenguatge hipotètic.

L'ús que fa en les seves resolucions dels temps verbals en mode subjuntiu i condicional és molt revelador.

Astorats per l'ús imprevist, i justificat, del subjuntiu, el senyor Ruche i la Léa, admirats, van acotar el cap alhora.

La pestanya activada d'entrada és la de l'indicatiu, però al costat hi veureu les del subjuntiu, l'imperatiu i les formes no personals.

Ja no sospirava, ni rondinava, ni parlava de la crisi, i feia setmanes que no li sentia conjugar el plusquamperfet de subjuntiu.

Arrufar el nas pels imperfets de subjuntiu demostra la seva cultura per partida doble, ja que primer els coneix i després s'hi irrita.

Per aquest motiu, normalment es vincula amb l'ús de la primera persona gramatical, de les frases exclamatives i dels verbs en mode subjuntiu.

Odio aquestes formes verbals refistolades que emboliquen el futur i el passat amb subjuntius i condicionals.

-Home...les pinzellades són generoses, però el domini del subjuntiu no és res de l'altre món.

-EnDevan i jo hem tingut una discussió -vadir en Kvothe, assenyalant l'escrivent amb el cap-,sobre l'ús correcte del mode subjuntiu.