1Si en res vos he fet defalt, vos demane mercè e perdó.
2Com lo rei Escariano féu excusació a Tirant del seu defalt, e refermaren l'amor
3Mas tinc confiança de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplirà al vostre gran defalt.
4E la gent de Tirant los ho deien davant; ells, coneixent lo gran defalt que fet havien, cessaven de menjar.
5E seria a mi un gran defalt que jo volgués donar lo que tinc ja donat e fora de ma llibertat.
6Si jo consent a tu, no puc dir que açò no es sàpia, e no és cosa neguna que lo meu defalt puga cobrir.
7No em par que sia obra de tal cavaller com les gents t'estimen, car major defalt serà aquest que no lo que primer cometist.
8Tramès per lo gentilhom de qui era lo cavall, e demanà-li quina llet havia mamat, puix no li sabia dir lo defalt de les orelles.
9Ans la terra cobre los meus ulls, e feres bèsties goloses mengen la mia carn, ans que jo ves un tan gran defalt en mi.
10Car si los miserables de vostra altesa seran oïts, alguna volta aconseguiran remissió de sos defalts.
11Senyora, negú no deu plorar sinó sos pecats e defalts, e deu perdre treballs e oblidar aquells.
12-¡Com, senyor, un tal defalt presumeix vostra altesa de mi que jo us deixàs!
13-Certament-dixlo Rei-,mil ducats d'or valia aquest cavall si no tingués tan gran defalt.
14-Sijo puc trobar en Felip tal defalt que sia grosser o avar, jamés serà mon marit.
15¡Oh Capità, tan gran defalt haveu comès contra la majestat del senyor Emperador, pare meu, e contra mi!
16-¡Oh Déu just e verdader, que corregeis los nostres defalts, jo demane venjança e no justícia d'aquesta senyora tan descominal!
Sobre este termo
defalt
Substantivo
Masculine · Singular