1Potser pensava que el cel s'obriria, que el seu Jahvé faria un signe.
2Els fills d'Israel i, per tant, de Jahvé, vivien aplegats a la vall de la fecunditat.
3El mateix Jahvé s'autoproclama en els textos sagrats déu venjatiu, déu disposat a tot el que faci falta.
4Per què els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra Jahvé i el seu Messies".
5I digué Jahvé Déu: -Vetaquí, ja l'home s'és fet com un de nosaltres, coneixedor de bé i de mal.
6Jahvé el va castigar, quan es va prostrar davant l'ídol material, davant el vedell d'or que...
7-LlavorsJahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els vestí.
8- IplantàJahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home que havia format.
9Ara, en l'obscuritat de la cel·la va alçar els ulls al sostre i va demanar a Jahvé que l'ajudés en la seva dissort.
10Llegesc: "Maleït l'home que en l'home posa la seua confiança, i de la carn fa el seu suport, i allunya el seu cor de Jahvé".