Malgrat que parla bastant bé, ho fa amb l'accent d'una llengua estranya.

Al cap d'un moment va notar que la llengua d'ella li responia.

Ningú s'hi oposa, així que l'assignatura de llengua és per a l'Elisabet.

Després d'aquest preàmbul, exposà sense pèls a la llengua les seves discrepàncies:

Se'l va posar a la llengua i se'l va empassar amb aigua.

Potser m'hauria d'haver mossegat la llengua, però la ràbia m'impel·lí a dir-ho:

L'Andreu Pulido m'ha donat una pila de bons consells sobre la llengua.

Alexis recorda l'horrible buidor a l'estómac, el regust pastós a la llengua.

Dispensi'm per l'expressió: el tararot s'hauria pogut ficar la llengua al cul.

Hauria d'analitzar quins eren els sentiments del clergue envers la llengua catalana.

S'hi podran posar noms o expressions en altra llengua que la catalana?

Per aquesta raó la possibilitat d'una primera llengua natural comuna queda descartada.

Hi ha un ambient que començarà amb l'afició, l'estima per la llengua.

Es tracta d'un clar exemple de com el català és llengua d'acollida.

I ara l'atac constant contra l'AVL i contra la llengua que compartim?

S'ha parlat però, d'una concreció de nivells de coneixement de la llengua.