Persona que diu o fa ximpleries.
1O un terme ximple que hom aplicava davant l'ocurrència d'un esdeveniment desitjat.
2Si hagués estat feta d'una altra pasta segur que s'hauria tornat ximple.
3Don Giovanni no té un pèl de ximple i li pregunta immediatament:
4Per què em fa perdre el meu temps d'aquesta manera tan ximple?
5L'altre és un ximple que menja, però amb gana, quan li'n donen.
6Durant uns minuts es va quedar ben quiet, com un ximple, escoltant:
7L'únic ximple a qui t'he vist suportar de bon grat sóc jo.
8Va combinar hàbilment unes quantes lletres, assentí com un ximple i digué:
9Volia saber el que l'aristòcrata havia fet amb el ximple del poble.
10Tens una manera d'entendre la cosmografia que no té res de ximple.
11Digues-li a algú que tingui un bon dia fent el ximple 78.
12I el vell ximple ho explicava com si li haguessin mort l'ànima.
13En descobrir-ho, semblava que es tornava ximple però ja havia fet tard.
14Només un ximple es capfica per les coses que no pot controlar.
15Havia estat ben ximple, de no haver pensat abans en aquesta possibilitat.
16Havia estat un ximple integral, aliè al cost que comportava aquell èxit.
Sobre este termo
ximple
/ˈʃim.pɫə/
/ˈʃim.pɫə/or
/ˈt͡ʃim.pɫe/occ
Substantivo
Masculine · Singular
Ximple nas variantes da língua