1 La seva cara de cuir, morena, va arrugar-se fent un somriure ampli.
2 L'Alida Valli també, que era guapíssima abans d' arrugar-se com una pansa.
3 També podíem no haver quedat enlloc, va contestar sense arrugar-se .
4 Va morir després d'aprimar-se i arrugar-se com un vell.
5 El morro de Saphira va arrugar-se mentre deia:
6 Emmudí i es contemplava les mans, que havien estat tan belles i que començaven a arrugar-se .
7 La seva cara prima, llobenca, començà a arrugar-se com la d'un infant a punt de plorar.
8 El seu rostre va arrugar-se quan li vaig ensenyar el colze nu sota el seu nas.
9 Tenia por d' arrugar-se el vestit si s'asseia, i es quedà dreta en mig de la cambra.
10 Quan somreia, tota la seva cara semblava arrugar-se .
11 Els ulls d'ell van arrugar-se amb sorpresa.
12 En Juli no semblava arrugar-se gens: jugaria a la defensiva, per guanyar temps, i ell ho sabia.
13 No és moment d'afluixar ni arrugar-se .
14 Hi vaig distingir un cruixit sonort, com el que fa el paper en arrugar-se , o com un sospir feble.
15 A partir d'ací els Orelluts van tornar a estrényer a dalt, sense arrugar-se i van equilibrar una altra vegada la trobada.
16 Semblava que els solsonins tindrien un partit còmode, però els locals no van arrugar-se i van competir de tu a tu.
Другие примеры для термина "arrugar-se"
Grammar, pronunciation and more
Translations for arrugar-se