1
No el vaig deixar brostar, no li vaig deixar lloc, en aquella història.
2
No varen veure brostar ni tan sols l'arbre de davant caseva.
3
I del centre del terbolí de vapor va brostar un llamp que ens va cremar els ulls.
4
En brostar nova herba tendra, les femelles s'aprofitaven de l'abundància d'aliment ponent més ous i sobrevivien moltes més larves.
5
I va brostar, i tant que va brostar, ho sabem bé avui, que som el territori vinícola per excel·lència.
6
Les vaques seguien sense cap resistència, només calia distreure-les d'aquelles branques que provaven de brostar i encaminar-les de nou.
7
Una resplendor vermellenca va brostar pel pla, de la banda de Llevant, cap a la molt noble ciutat de Montcarrà.
8
No florirà fins que la saba nova remogui les soques adormides i faci brostar els llucs tendres de les branques mortes.
9
Podien escriure's, però ell es va estimar més no fer-ho: hi havia massa mar enmig per deixar brostar cap punta d'esperança.
10
Podien escriure's, però ell es va estimar més no fer-ho: la Florida era massa lluny per deixar brostar cap punta d'esperança.
11
Més d'una vegada va fer brostar la florida feble d'una mirada que, en qualsevol altre home, ben aviat s'hauria desclòs en un somriure.
12
I així arriba l'instant que de la roca en brosten flors.
13
Eren rèpliques, d'uns trenta centímetres d'alçada, dels arbres para-sol enormes que brostaven dels tubs.
14
I tot seguit ja brostaven a terra les tulipes dels primers lliris i narcisos.
15
La suada li brostava, les gotes li regalimaven pel front.
16
I després també: no havia brostat cap ira novella.