Parella d’una persona amb la qual està casada.
Parella d'una persona per matrimoni o unió civil.
1 Primer heretarien els fills, després el cònjuge i a continuació els pares.
2 Dies i dies matisant, aclarint, puntualitzant, fins que el futur cònjuge acabava entenent-ho.
3 Sovint és el cònjuge menys inhibit el que ve a veure'm.
4 Si més no, per poder deixar clara la situació del cònjuge .
5 Creus que seria bon cònjuge per a una dama de la Balearia Prodigiosa?
6 Aquesta setmana et decideixes a competir pel títol de cònjuge ideal.
7 L'home parlava de l'experiència que tenia dels islandesos com a cònjuge d'una dona estrangera.
8 En el pitjor dels casos, un cònjuge que sí que vol veure aquell programa.
9 Ningú sospitava llavors el futur polític que el destí preparava a la cònjuge reial.
10 Estàs fart que l'exparella de la teva cònjuge intenti ficar-se en la vostra vida.
11 La persona que volia que se suïcidés era el fill, el cònjuge o l'amant d'algú.
12 Al darrer de tots a l'escala social encara li queda el cònjuge , o el fill.
13 Diversos planetes et posaran en bona disposició per interactuar amb el teu cònjuge o parella.
14 El seu cònjuge és el Sr. Pedro J. Ramírez.
15 Et tornaràs retret, i el teu cònjuge no sabrà quina és la millor manera d'ajudar-te.
16 Va constituir una societat amb el seu cònjuge , crim.
Другие примеры для термина "cònjuge"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине cònjuge
Существительное
Masculine · Singular