1
Però en Jack no es va espantar gens.
2
El més estrany de tot va ser que no em vaig espantar gens, sinó més aviat al contrari.
3
No em vaig espantar gens, perquè d'alguna manera havia estat desitjant tota l'estona que passés una cosa com aquella.
4
No em vaig espantar gens.
5
La seva presència no la va espantar gens: ben al contrari, li va fer un somriure i, sorprenentment, ell també li va somriure.
6
El cor em va fer un salt però no em vaig espantar gens i quan vaig ser a la cantonada em vaig posar a córrer.
7
Nedaven entre les bagres que el seu traüt no espantava gens.
8
Morir, i ho dic de veritat, no m' espanta gens ni mica.
9
I no s'oblidà de dir que el seu amo no s'havia espantat gens ni mica.
10
I el foc no els espanta gens ni mica.
11
No m' espantes gens ni mica amb les teves revelacions.
12
Pel que a mi respecta, ho dic de veres, no m' espanta gens arribar a aquest extrem.
13
M'havia escapat del calabós i de la ruïna, i un llarg viatge de dos anys no m' espantava gens.
14
És un home fet a escoltar els meus raonaments i, dit sigui entre nosaltres, no se n' espanta gens.
15
La guerra no l' espantava gens.
16
Deia que no l' espantava gens.