Ens diuen adéu amb un gest mandrós del cap.

En Joan va fer un gest mandrós, com si la resposta s'hagués de portar arrossegant de molt lluny.

Aquell home peculiar féu un gest mandrós en direcció a Ford, amb una façana astoradora d'indolència, i digué:

Buscà la sala de recepció, veié un exemplar de l'última edició sobre una taula i l'agafà amb gest mandrós.

Passaven els dies amb mi, instal·lades flonjament sobre coixins tot movent els ventalls amb gestos mandrosos.

-Emva saludar amb un gest mandrós-