Ella va fer un murmuri inintel·ligible i va negar amb el cap.

Cap d'ells no em va dir res: només un murmuri inintel·ligible.

Dos o tres estossecs més, un esternut, un murmuri inintel·ligible, un sospir impacient.

I ell responia amb un murmuri inintel·ligible i cantellut però afectuós.

Qualsevol cosa que volguessis fer... -Laresta de les seves paraules fou un murmuri inintel·ligible.

La seva veu era un murmuri inintel·ligible.

Finalment, va deixar anar un murmuri inintel·ligible.

Li va contestar amb un murmuri inintel·ligible.

La seva resposta va ser un murmuri inintel·ligible, i va ser el professor qui va continuar enraonant, amb la mateixa sinceritat sincopada:

Va trucar a la porta amb els artells fins que la veu endormiscada de la seva germana va contestar en un murmuri inintel·ligible.

La dona va desaparèixer i seguidament va sentir uns murmuris inintel·ligibles, propers però difícils de reconèixer, una veu d'home, el to apressant d'ella.