1 Quan vaig arribar-hi em va plaure , sobretot perquè era diferent al poble.
2 Per sort, la broma va tenir l'encert de plaure al bon Kepler.
3 Estava dividit entre l'amor per la terra i el desig de plaure l'Annet.
4 Al Cuiner li va plaure el comentari, però l'Aprenent semblava disgustat.
5 El respecte que van demostrar en conèixer Glaedr va plaure molt a Eragon.
6 El rector havia estat sobtadament colpit per una idea que li va plaure .
7 Quan vingué la riuada cadascú havia fet la casa on li va plaure .
8 S'assumia que quan estiguéssim lliures de tabús gaudiríem del plaure eròtic.
9 Li va plaure saber que, com a mínim, prenien aquesta precaució.
10 I cadascú va poder elegir la que més li va plaure .
11 No sempre es dóna que el bibliotecari siga un gran lector per plaure .
12 Ja van ser aquí i van escorcollar tot el que els va plaure .
13 No puc creure que puguis deixar de plaure a un veritable gentilhome xinès.
14 I em creia, amb això, fer penitència i plaure a Déu.
15 Se'n va menjar tres, cosa que va plaure al pastisser.
16 Tampoc no va plaure que el cap de Govern no hi donés una resposta.
Другие примеры для термина "plaure"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине plaure
Существительное
Masculine · Singular