1 Dolor i glòria, tot i que aquesta pertany el temps pretèrit .
2 Però deixem els extrems, la fam, el pretèrit i la literatura.
3 L'ànima hi persegueix l'entrada en el pretèrit , la porta definitiva.
4 El impenetrable hàbitat pretèrit de Barberá s'obria, per fi, als ulls dels veïns negats.
5 El temps havia tornat enrere i es detenia, fixant, com un daguerreotip, un moment pretèrit .
6 És un recorregut gairebé fantasmal per un pretèrit divertit que ara és un present agre.
7 Després de cinc anys d'un present sense futur, per fi m'he avingut al pretèrit imperfet.
8 Aquests infinitius no són susceptibles de plenitud, no imagines per a ells un pretèrit perfet.
9 És tot un record de reverència el que es mereixen moltes notícies del nostre pretèrit .
10 Després hi ha la gramàtica, sobretot els temps verbals, com l'imperfet d'indicatiu i el pretèrit indefinit.
11 Saber mirar el pretèrit és de bona ciutadania.
12 I no sé per què faig anar el pretèrit , si tots aquests verbs són ben presents.
13 I eren tants, i era tan pretèrit tot.
14 És -em resisteixo a utilitzar el pretèrit , no encara- un home jove, a penes passats els 40.
15 A Reus tinc un pretèrit de cronovia.
16 Malament quan un parla en pretèrit , ja que significa que vol aplicar un remei que arriba tard.
Другие примеры для термина "pretèrit"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине pretèrit
Прилагательное
Masculine · Singular
Существительное
Masculine · Singular