Meanings of saludar amablement in каталонском

Després de dir això es va aixecar i em va saludar amablement:

Uns quants el van saludar amablement, i tots somreien; la majoria semblaven sincers.

Malgrat la tensió del moment, ambdues es van saludar amablement i guardant les distàncies.

Vaig saludar amablement la vella i fins això em costà.

Ens va saludar amablement i ens menà de seguida al primer pis, a la biblioteca.

Diputada.Davant açò, l'alcalde va saludar amablement a la Sra.

Em va saludar amablement, va llançar una mirada a la seva dona, al paper d'embolicar dels pastissets.

A la casa veïna la va saludar amablement un dona jove, potser fins i tot farien amics!

L'Annika Giannini la va saludar amablement.

El vaig saludar amablement, elegant, com si no hagués passat res, i li vaig preguntar si havia dormit bé.

La Lizzie va esperar fins que el forner el va haver atès, després va somriure i el va saludar amablement.

Es va girar i va sortir sense acomiadar-se d'en Raymond, a diferència d'en Codina, a qui sí va saludar amablement.

Quan va entrar, en Paolo i els treballadors el van saludar amablement, però va notar que ho feien de manera diferent.

Es van saludar amablement i tots dos van passar al menjador, on van sopar a la llum de dos petits canelobres.

L'escriptor va saludar amablement la ciutadana, en passar va fer un gargot al llibre prèviament obert, i es va dirigir a la terrassa.

De vegades la Conxita, quan el to o l'expressió mateixa li resultava especialment insultant, havia arribat a girar-se i a saludar amablement amb un somriure.