1 Bruscament va sentir enyor de la pàtria, de Grècia, dels penyals rogencs i els boscos ombrius, del Peloponès.
2 Vaig tornar sentir enyor de Mallorca.
3 No sé si arribaré a sentir enyor de tu o si comptaràs com un altre amic a qui m'agradaria de reveure.
4 Que sentia enyor d'aquells temps quan vivia enterrat dins dels problemes, però amb ganes de sortir-se'n.
5 Quan el mirava, sentia enyor de la infantesa.
6 Encara que sentia enyor d'aquell estira-i-arronsa d'abans, que al final sempre acabava amb un què vols per sopar?, conciliador.
7 Per primera vegada sentia enyor d'una terra per la qual en molts anys no havia tingut ni una sola remembrança.
Grammar, pronunciation and more
This collocation consists of: