1
E lo Rei los rebé ab cara afable e féu-los molta honor.
2
No tardà l'Emperadriu, ab cara e gest afable, en fer-li semblant resposta.
3
L'ermità lo rebé ab cara afable e assegueren-se en la verd e delitosa praderia.
4
E girà's devers Tirant ab cara e gest afable fent-li present de semblants paraules.
5
Escassament negú no pot parlar sinó ab cara de dolor.
6
Lo virtuós senyor, pràtic en tota gentilea, ab cara molt afable se llevà e dix:
7
La virtuosa Estefania, ab cara molt afable responent, dix:
8
No esperà la Reina que més digués l'aflegida Princesa, sinó que ab cara alegre li dix:
9
Gran plaer pres l'ermità en les festes per Tirant recitades, e ab cara afable pronuncià semblants paraules.
10
Emperò ell lo rebé ab cara afable e féu gràcies al Mestre del que tramès li havia.
11
Aprés doní un sospir, e coneguí que vostra altesa ab cara afable vos ríeu del meu sospir.
12
Hipòlit se pres a riure, e ab cara afable e humil gest li presentà paraules de semblant estil.
13
E girà lo cap Tirant devers l'Emperador, mostrant dolre's d'ell, e dix ab cara afable e piadosa veu:
14
La fi de les paraules de Diafebus foren principi a la Princesa, que ab cara afable responent, dix:
15
Com foren alt en lo palau, la Reina los rebé ab cara molt afable, e sa filla la Infanta.
16
E com foren davant ell li feren molt gran reverència e Plaerdemavida ab cara afable féu principi a semblant parlar.
