Significats de ablanir-se en català

S'havia de ser molt dur de cor per un ablanir-se i no donar-li alguna cosa.

Els ulls ombrívols i cruels de Balthazar van ablanir-se mentre la contemplava gairebé sense respirar.

Canvien els nostres interessos, ens creix el pèl, se'ns estiren els membres, s'endureixen per a ablanir-se de nou.

L'herba començà, a ablanir-se d'humitat.

Ella ho considerà suspicaçment; però a la fi, pensant que podia ésser veritat, va ablanir-se i digué, molt humil:

Començà d'ablanir-se: estava penedida.

Jesús, lluny d'ablanir-se davant la pressió dels sacerdots, es presentava al Temple i es mostrava més contundent, més agressiu i més agosarat.

Les estàtues de pedra, encaputxades, en bellugar-se semblaven ablanir-se; aquell que m'havia mirat d'una manera tan estranya, començà a mormolar amb el seu company.

Portava un banyador bikini que descobria molta carn torrada del sol, carn que començava a ablanir-se i a perdre aquella primera elasticitat de la joventut.