Fins a quin punt te'n pots refiar, d'algú que es fot àcid?
2
Com era habitual, aquell pensament li va fer pujar l'àcid de l'estómac.
3
Els diputats constituents han carregat l'atmosfera del Congrés d'emanacions d'àcid úric humà.
4
Quina importància tenen els casos d'àcid sulfúric des de fa deu anys?
5
Pel terra corren rierols grocs d'àcid que van a parar al desguàs.
1
Quan comencin a sofregir-se, afegim el vi ranci i el buquet d'herbes.
2
Necessitem una justícia del segle XXI, no del passat ranci i masclista.
3
Perquè podia sentir l'olor de la veritat en l'alè ranci d'en Tiny.
4
Tots dos partits són hereus molt poc il·lustrats del més ranci botiflerisme.
5
Els altres amb copes de xampany, de xerès o de vi ranci.
1
En noto l'acidesa i el gust agre, i m'esforço a no vomitar.
2
Al lluny, en l'agre tarraconense, hi ha com una boirina de porpra.
3
Semblava empassar-se l'agre mos que tenia a la boca, engolir la paranoia.
4
I em produeix un regust agre l'envitricollat tripijoc psicològic que la precedeix.
5
L'amargor se sentia com un regust agre al fons de la boca.
1
Era una essència càlida, més acre i apetitosa que la de l'ant.
2
Abans em plantejaria salar fins a l'últim acre de les nostres terres.
3
En canvi, d'altres tenen un perfum sec, ingràvid i lleuger -acre.
4
El foc va prendre ràpidament, desprenent un fum d'olor acre i dolça.
5
Un fil enroscat de fum acre sorgia de la seva carn socarrimada.
1
La nit feia olor de silenci avinagrat i de fum ranci.
2
Que ningú pensi que a l'hivern el gironí avinagrat descansa.
3
Poole es comunicava amb freqüència amb Theodore Khan, tan actiu i avinagrat com sempre, que també era l'actual representant del Comitè Europa a Ganimedes.
4
D'aquí vénen les velles expressions "Té un caràcter avinagrat" o "És coent com el pebre"... Per què em mireu d'aquesta manera, estimats nens?
5
Amb expressió avinagrada, conversava amb un senyor gran que semblava insistir a convèncer-la.
1
Suava una mica i l'olor vinagrosa de la noia es barrejava amb la del seu perfum.
2
Al seu costat van aparèixer dos homes més, tan uniformats com ell i amb la mateixa expressió vinagrosa.
3
L'alè li feia una fortor vinagrosa.
4
-Doncs ,joprendré una cervesa -vacontestar Sylvia secament a aquella cara vinagrosa de Gustav.
5
Munió aquella d'individus mansuets o diligents, i a voltes satisfets o vinagrosos, que venien de la feina per anar-se'n a casa.
1
Una glopada de fum espès, agrós, picant, que un bufarut li rebotia per la cara, li escaldava els ulls.
2
Les mates exhalaven una fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova inoratjada.
3
Liane de Pougy és consumpta i anèmica, i la metgen amb la menja agrosa i verda del suc de tres feixos de créixens.
Ús de acerb en català
1
Com més s'esforçava per contenir-se més acerb es feia el dolor.
2
Una olor aspra però lleu, semblant a la del vi acerb.
3
Ella tombà la cara i, amb un to acerb, digué:
4
Tu, el teu pare, m'heu donat un deure en la vida, a mi, un noi enfavat, acerb i mut.
5
El regust de la tinta i del fum del cigarret al palmell de les mans per un moment es va fer acerb.
6
Després d'aquesta acerba resposta, li va oferir el braç per anar a taula.
7
En el fons, la seva opinió era més aviat acerba.
8
Es mantenien intactes la seva mirada acerba i el seu gust per la burla.
9
Carlos, que somreia, encantat amb aquella vena acerba d'Ega, va fer un bot en la cadira:
10
Fins i tot des de la crítica més acerba, mai se li sostreu al mallorquí un poder gairebé sobrenatural.
11
La part dolenta és que aquesta absència ha sigut substituïda per la crítica acerba sobre tot allò que fa olor de bròcoli.