Significats de aclaparar (aclaparaven) en català

Les pedres, els enteixinats, els mobles feixucs, aclaparaven la nouvinguda.

Només els seus ulls desmentien la comparació, però aclaparaven.

Els periodistes de la festa aclaparaven en Dawei amb preguntes, però ell s'ho prenia amb calma.

La tristesa i la consternació ens aclaparaven; finalment gosàrem fer recompte dels familiars i amics desapareguts.

A tots els aclaparaven massa pors i no els quedava espai per a les dels altres.

Si eren individuals aclaparaven.

La tristesa i el dolor els aclaparaven de tal manera que ni tan sols aconseguien tocar-se sense sucumbir a la pena.

L'Alfred mirava enfora, cap aquella cúpula platejada de núvols baixos i densos que aclaparaven amb el seu pes el caminar encongit d'uns pocs vianants.

No sentien sorolls i les tenebres els aclaparaven, amb la qual cosa l'orientació depenia de l'olfacte, el menys desenvolupat i el més traïdor dels sentits.

-Elsdubtes aclaparaven Ynatsé, que es trobava insegur i angoixat, sobrepassat pel repte.

Tot allò el va aclaparar, se l'hi va endur tots els pensaments.

De primer, la seva presència el va aclaparar, després el va fascinar.

El Seu poder era tan gran que la Seva Mirada podia aclaparar.

La nostàlgia el va aclaparar, i esborrà la vall passant-hi la mà.

No hem d'aclaparar un home que plora les relíquies de sant Jeroni.

Comences una altra vegada tu, però tampoc vols aclaparar, així que pares.