Encara no tenim significats per a "aire interrogatiu".
1En Fazio el va llegir i el va mirar amb aire interrogatiu.
2Tots es van quedar quiets i el van mirar amb aire interrogatiu.
3Va callar un moment i em va mirar amb aire interrogatiu, tot agitat.
4Em deixeu parat!-vaigdir jo, i mirava M. Maillard amb un aire interrogatiu.
5En Firmino el va fullejar ràpidament i es va mirar l'advocat amb aire interrogatiu.
6L'August va veure el seu aire interrogatiu i va continuar.
7Va girar el dit índex cap a ell, i em mirava amb aire interrogatiu.
8Va recular, mentre en Mimí se'l mirava amb aire interrogatiu.
9En Montalbano se'l mirà amb aire interrogatiu, per això l'altre se sentí obligat a aclarir-ho.
10Va mirar en Martin Beck amb aire interrogatiu des de darrere d'uns vidres considerablement gruixuts.
11El comissari, que no l'havia fet servir mai, va mirar en Galluzzo amb aire interrogatiu.
12Els altres dos se'l van mirar amb aire interrogatiu.
13La Susan va aixecar la mirada amb aire interrogatiu.
14Els altres tres se'l miraren amb aire interrogatiu.
15En Martin Beck va mirar amb aire interrogatiu en Gunvald Larsson, que es va arronsar d'espatlles.
16En Lomax el va mirar amb aire interrogatiu.
Aquesta col·locació està formada per:
Aire interrogatiu a través del temps
Aire interrogatiu per variant geogràfica