Significats de amanir (amania) en català

Ací les felicitacions tenien més substància, car les amania l'enveja professional.

Al seu costat, un paio que portava un turbant taronja amania alguna cosa.

I el dia que estava especialment inspirat ho amania tot plegat una mica més.

La merda amb què Siebenhoch amania tot el que menjava des que vaig néixer.

Ell simulava que amania una llesca de pa, això sí, sense moure's ni un mil·límetre.

Havia desfet la bassetja que duia creuada al pit i amania un mandró per defensar-se d'un possible atac.

Com sempre, les amania amb les mentides més descarades i amb més pastells que se li anaven acudint.

Vaig sentir com l'Annie Smith respirava fondo rítmicament i, de tant en tant, ho amania amb algun gemec lleu.

Els seus mots s'embarbussaren tant que els noms americans amb què amania la seva conversa van esdevenir menys i menys comprensibles.

Els seus quadres prenien un altre caire quan ella els amania de relats pietosos que reforçava senyant-se, com qui emmarca una tela:

A la cuina, deixant de banda la preparació de l'àpat dels altres clients, la senyora Vernet amania un sopar per als dos homes.

La Muna col·locava fos el que fos allò en una plata allargada, ho amania amb tot de sucs desconeguts i ho guarnia artísticament.

El Nan va deixar de colpejar, va trempar l'acer que amania en l'aigua d'un cocó i va fer una ganyota a la Dama d'Aigua:

Tenia un físic potent, aconseguit gràcies a les seves hores d'intens entrenament, que amania amb una mentalitat de ferro i un increïble esperit competitiu.

Se la va amanir, posant-hi massa vinagre per al gust de Brunetti-

Per acabar-ho d'amanir, algun cabró li havia explicat la falòrnia de Franco.