1Se la veia espantada, puerilment romàntica, ansiant perdre's en un món de ficció.
2Ansiava sentir, tot i que potser no us ho havia dit.
3En aquells moments, Liliana ansiava que Bruno s'allunyés de Villa Rosata.
4La vostra marxa de l'habitació li brindà l'oportunitat que tant ansiava.
5Ansiava enfrontar-se amb unes presències vivents, fossin amigues o enemigues.
6Ella, que tant havia ansiat de viure en una abadia!
7Jo em sentia bé, descobria que m'agradava ser tractada d'aquesta manera; ansiava, però, arribar al final.
8El que jo ansiava secretament d'Uarzazate era inserir-me en un lloc que conservés l'imperi de la llei.
9Ansiaven començar a aplaudir, però no gosaven.
10Som catalans i ansiem la nostra Llibertat!.
11Em vaig tornar irritable, esquerp, em vaig tancar en el meu petit estudi i només ansiava estar sol.
12Altres vegades, però, apareixia vestida de dona adulta, amb un vestit sastre, masculinitzat, com si ansiés el vostre vist-i-plau.
13Ansiava sentir-t'ho dir, això.
14Hem perdut del tot, no l'ansia sobiranista que ens pertoca com a poble sobirà, però si l'unió que va haver-hi aleshores.
15Diuen que la tirania vol el servilisme i no la benevolència dels ciutadans, doncs per això, més que ser estimat ansia ser temut.
16Ansiava veure renéixer en la figura juvenil del seu fill alguna cosa, mig oblidada, que en altre temps havia estat una part d'ella mateixa.